VISITA AL MUSEU DEL PRADO I LA MARQUESA D'OSUNA

VISITA AL MUSEO DEL PRADO I LA MARQUESA D'OSUNA.

No hi ha res que m'agrade més que visitar el museu del Prado. Els darrers dies vaig estiuejar uns dies a Madrid. Feia temps que no anava i vaig agarrar de bon gust retrobar-me a la ciutat. Recorde la meua primera estada al museu, a punt de complir els 18 anys, va ser una experiència molt gratificant, i malgrat, han passat uns anys, cada vegada que vaig, sent la mateixa emoció perquè, em sent acollida, cosa que no puc dir el mateix, del reina Sofia. Aquests dies, l'he visitat també, i he pogut gaudir d'una exposició del dadaisme rus interessantíssima, però l'edifici no m'acull... no sé perquè: són sensacions....

Retornant a la visita del Prado, passejant per les sales, a quina de totes més interessants. Per cert, recomane la visita de les sales dels pintors historicistes i principis de l'impressionisme. Destaquen obres d'Esquivel, Rosales, Pradilla, Gisbert, Fortuny, Madrazo, Sorolla, Beruete entre altres. No tenen l'aforament que altres sales més concorregudes com ara la de Velàzquez, Goya, Rubens.... però al meu paréixer aquests pintors decimònonics no acaben de tindre el seu reconeixement amb majúscules...és clar, no deixa de ser una opinió.

Seguint la visita em vaig detindre de manera més curiosa i intrigant a la sala de Goya. De sobte, vaig recordar una xerrada del programa radiofònic; “gente despierta” on Angeles Caso ens parlava de la marquesa d'Osuna, i allí estava, davant aquesta dona il·lustrada espanyola del segle XVIII. El retrat familiar pintat per Goya, ens representa una família il·lustrada de l'època i amb ràfecs afrancesats, seguint la moda francesa. La noblesa  començava  a encomanar -se quadres familiars per pintors reconeguts. Fou més habitual a França i Anglaterra. En aquest quadre, sent Goya el pintor, s'observa clarament com reflectia en el rostre la personalitat del matrimoni, i en el cas, d'ella la mirada denota clarament intel·ligència

Però més que parlar del quadre m'interessa investigar i visibilitzar a la marquesa, anomenada Maria Josefa Pimentel i Téllez-Girón, pel que diuen les fonts, era una dona llesta i elegant i que va tindre una importància a la societat espanyola de l'època. Fou una dona interessada en les lletres, seguidora de Rousseau, mecenes d'artistes i entre ells Goya, de qui les unia una gran amistat, i va acollir un dels salons més importants de Madrid, on acudien molt escriptors, pensadors i músics de l'època. Així també fou una de les primeres dones en ingressar a la Reial Societat Econòmica Matritense, es a dir, una associació o junta de dames d'honor i mèrit, per no suscitar crispacions misògines a l'altra Reial Societat Econòmica integrada per homes. Com a dona il·lustrada es va interessar per la ciència, ensenyança i reformes socials per millorar i acollir els xiquets orfes i dones preses...

Es veritat, que no deixar de ser, una dona privilegiada de l'època però com diu molt bé Angeles Caso, almenys va intentar millorar la situació d'altres classes socials desfavorides i  millorar la societat invertint i fundant hospicis i no deixar-se dur per la frivolitat d'una classe social privilegiada.

Ah! i que no me s'oblide, la marquesa d'Osuna fou la dissenyadora i impulsora del parc del Capritx, a l'alameda d'Osuna.

Sembla ser un parc patrimonial de 14 hectàrees, de Madrid interessantíssim, dividit en diferents àrees d'estil anglés, italià i francés, així que si passeu una estada per Madrid, no falteu en visitar-lo. A l'altra visita sens dubte hi aniré.

http://www.rtve.es/alacarta/showEmbeddedCode.shtml?contentID=4640035&urlLocation=http://www.rtve.es/alacarta/audios/gente-despierta/duquesa-benavente-osuna-angeles-caso-mujeres/4640035/

"Retrato de los duques de Osuna y sus hijos" Goya.

LES CLAUS DE L'APRENENTATGE A L'ESO

LES CLAUS DE L’APRENENTATGE A L’ESO.

L’altre dia parlant amb una mestra d’infantil, durant tota la conversa, ella mantenia un fil d’entusiasme de tot allò que feia i treballava amb la seua aula. Mentres l’escoltava, entenia quina era la clau o, millor dit les claus, del seu entusiasme: curiositats i aquestes, es mantenien perquè a la seua aula abundava la creativitat i la llibertat d’aprenentatge. Els xiquets aprenen a escriure, llegir i contar, de moltes maneres, es a dir, no segueixen una pauta concreta, sinó que cadascú amb els seus interessos, focalitza la seua curiositat i inquietud amb un projecte treballat a classe. Té igual si és la temàtica del circ, pintors, eines tradicionals de l’entorn, perquè en definitiva, el projecte, és el fil conductor de l’aprenentatge, es a dir, no importa si saben molt del circ, sinó que aquesta temàtica les ha suggestionat la curiositat d’aprendre i explorar una miscel·lània didàctica on cada xiquet/a explora i per tant aprén.

Dit açò, la qüestió és, perquè quan van creixent i sobretot arriben a l’ESO, l'aprenentatge, es torna avorrit, obligat i tediós. Les raons són moltes, i a debatre, podríem omplir formularis i assajos, que de fet, hi han molts, però partint de l’experiència docent a Secundària, és el meu cas, i des del curs, 1er d’ESO, on l’alumnat nouvingut a l'institut s’ha de crear els seus espais, nous companys, centre, aules, professorat etc. L’alumnat segons va adequant-se al nou entorn, i passat l'experiència d’un nou habitat acadèmic. L’ alumnat, tots a una veu, enarbora un crit de protesta, i repliquen; - no posaràs molts deures, veritat? -No haurem d’estudiar molt, veritat?- Ni escriure molt ni llegir molt..... La qual cosa, passa, any rere any. Aquestes dites, no en deixen de sorprendre.

A les hores, quines són les claus o deurien ser les claus de l’aprenentatge a L’ESO?

En veritat, seria molt pretensiosa per la meua part, formular un rosari de receptes motivadores..., perquè aquella o l’altra manera de focalitzar un tema, d’explicar, raonar, mirar, expressar, no val a tot l’alumnat, perquè cadascú té unes inquietuds i curiositats, i ens encabotem d'estandarditzar el coneixement i d’estereotipar a l’adolescent en rols predeterminats per la societat. L’educació no és classificar, es saber mirar, observar, entendre, investigar, reflexionar, però des de diferents àmbits, i per tant, la interdisciplinarietat, ben coordinada, ajudaria a l’alumnat, en definitiva aprendre partint de la curiositat, creativitat i llibertat d’aprenentatge.

Al meu centre educatiu, som un equip docent, on volem i desitgem crear, i es per açò que «imaginem, abstraiem, motivem, explorem, descobrim, escoltem, qüestionem, imaginem, juguem, innovem, expliquem, empoderem, perquè fem un món millor»

Dit açò no es tracta d’un eslògan publicitari, però considere necessari, dir-les totes filades, perquè totes vertebren i tenen les claus de l’aprenentatge.

* els verbs en present indicatiu són les accions que ens identifica a cada departament i ens vertebra en el lema "fem un món millor" La idea naix de la creació i disseny del director del centre.