FRICCIONS

Tornem a retrobar-nos a l’estiu amb el bloc de miscel·lànies socials per reflexionar de temes que m’interessen i que de tant en tant, necessite abocar allò que em provoca alguna sensació bona o roïna però sensacions, tant de bo.....

Juliol ha sigut un mes calorós en molts aspectes, no sols en l’oratge. Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació ens han estavellat a tot hora de les possibles coalicions o reaccions contràries a la fallida investidura de Pedro Sánchez com a president del govern. Hem viscut escenografies d’interessos partidistes i personalistes de tots els membres que configuren el Parlament, la qual cosa, han reactivat als mitjans de comunicació i xarxes socials, posicionar-se, i sempre des de la meua impressió, allunyar-se del consens. La «RAE» li atorga el significat de consens: «acord produït per consentiment entre tots el membres d’un grup o entre diversos grups» Atenint-nos al significat, a primer cop d’ull, sembla fàcil, però tot el contrari, donat, l’acció convida a donar i a perdre, com a poc, alguns dels punts o objectius que es defensen per part de tots els bàndols implicats i consensuar en favor del conjunt d’un col·lectiu. No és fàcil arribar acords consensuats ni en la política ni en altres situacions de la nostra societat.

Els darrers mesos he llegit un capítol del llibre «Cosmopolítcas. Perspectivas antropológicas» de Monserrat Cañedo Rodríguez. L’autora d’aquest capítol Ann L. Tsing, antropòloga de professió i professora d’Antropologia a la Universitat de Califòrnia, entre altres. L’autora introdueix el seu treball etnogràfic reivindicant la diferència dels grups socials com a condicionant de llibertat d’aquests però al mateix temps, aquestes diferències i diversitats no les desplaça a posicions llunyanes sinó que les integra cap a un enteniment. L’etnografia es situa en Yakarta, a les muntanyes de Meratus de Kalimantán del Sud, durant la dècada dels 80. En aquest lloc, el treball etnogràfic ens situa en diferents posicions i interessos per defendre el bosc, des dels camperols, els amants de la natura, activistes i el govern. Aquesta cooperació va arribar al seu fi després de diverses reunions celebrades per part dels diversos agents i amb aquesta causa, van forçar a les autoritats a donar-los l’administració dels boscos als aldeans de meratus per frenar la desforestació corporativa.

Doncs be, la subtilesa que van arribar en aquest relat, si bé hi ha una causa comuna, clar està, la protecció del bosc, en dita col·laboració hi han diferències encontrades. No hi ha una homogeneïtzació del interessos i objectius que defensen els diferents col·lectius en els seus discursos. Però dit açò, hi ha un punt d’inflexió on els discursos es retroben i s’apropen en els objectius claus que les uneixen per iniciar la cooperació sense homogeneïtzar els discursos de cada col·lectiu. L’autora denomina aquestes col·laboracions «Friccions». Metàfora empleada per defendre un valor universal, en aquest cas, com és el medi ambient,  s’utilitza per defensar els interessos des d’una perspectiva global però al mateix temps, des de un fet mediambiental concret per donar li l’espai i la col·laboració i per què no també, la resistència als processos d’hegemonia.

Retornant en l’actualitat política aquests darrers dies hem vist que hi han exemples concrets de la política almenys regionals,(assumpte concret) el cas de Navarra i Aragó, on s’ha donat pas a un consens per dur endavant un govern (valor universal) on clar està, hi han diferències clares però s’ha negociat des dels punts que les uneixen per donar pas a governar de la manera que els ciutadans s’han manifestat, es a dir, plural i diversa però no enfrontada. La societat canvia i en aquest moment, reclama pluralitat i consens.

Tsing Anna L(2013). «La selva de las colaboraciones». Cañedo M. «Cosmopolíticas. Perspectivas Antropológicas. (p.266-298).Madrid. Trotta.

ODA: Break Off

BREAK amb tot allò que em fa mal.
BREAK amb els vincles establits i creen amargor.
BREAK amb les relacions interessades-
BREAK amb mi mateixa si és menester
i així trencaré el vincle tòxic que m'atrapa i no sé com trencar-lo.
......, sense rancor i amb serenitat
BREAK amb tot perquè renaixeré-
BREAK per a ser una altra més forta i saviesa i de se segur més humana.

                                                                               Maria Jose Aroca.

VISITA AL MUSEU DEL PRADO I LA MARQUESA D'OSUNA

VISITA AL MUSEO DEL PRADO I LA MARQUESA D'OSUNA.

No hi ha res que m'agrade més que visitar el museu del Prado. Els darrers dies vaig estiuejar uns dies a Madrid. Feia temps que no anava i vaig agarrar de bon gust retrobar-me a la ciutat. Recorde la meua primera estada al museu, a punt de complir els 18 anys, va ser una experiència molt gratificant, i malgrat, han passat uns anys, cada vegada que vaig, sent la mateixa emoció perquè, em sent acollida, cosa que no puc dir el mateix, del reina Sofia. Aquests dies, l'he visitat també, i he pogut gaudir d'una exposició del dadaisme rus interessantíssima, però l'edifici no m'acull... no sé perquè: són sensacions....

Retornant a la visita del Prado, passejant per les sales, a quina de totes més interessants. Per cert, recomane la visita de les sales dels pintors historicistes i principis de l'impressionisme. Destaquen obres d'Esquivel, Rosales, Pradilla, Gisbert, Fortuny, Madrazo, Sorolla, Beruete entre altres. No tenen l'aforament que altres sales més concorregudes com ara la de Velàzquez, Goya, Rubens.... però al meu paréixer aquests pintors decimònonics no acaben de tindre el seu reconeixement amb majúscules...és clar, no deixa de ser una opinió.

Seguint la visita em vaig detindre de manera més curiosa i intrigant a la sala de Goya. De sobte, vaig recordar una xerrada del programa radiofònic; “gente despierta” on Angeles Caso ens parlava de la marquesa d'Osuna, i allí estava, davant aquesta dona il·lustrada espanyola del segle XVIII. El retrat familiar pintat per Goya, ens representa una família il·lustrada de l'època i amb ràfecs afrancesats, seguint la moda francesa. La noblesa  començava  a encomanar -se quadres familiars per pintors reconeguts. Fou més habitual a França i Anglaterra. En aquest quadre, sent Goya el pintor, s'observa clarament com reflectia en el rostre la personalitat del matrimoni, i en el cas, d'ella la mirada denota clarament intel·ligència

Però més que parlar del quadre m'interessa investigar i visibilitzar a la marquesa, anomenada Maria Josefa Pimentel i Téllez-Girón, pel que diuen les fonts, era una dona llesta i elegant i que va tindre una importància a la societat espanyola de l'època. Fou una dona interessada en les lletres, seguidora de Rousseau, mecenes d'artistes i entre ells Goya, de qui les unia una gran amistat, i va acollir un dels salons més importants de Madrid, on acudien molt escriptors, pensadors i músics de l'època. Així també fou una de les primeres dones en ingressar a la Reial Societat Econòmica Matritense, es a dir, una associació o junta de dames d'honor i mèrit, per no suscitar crispacions misògines a l'altra Reial Societat Econòmica integrada per homes. Com a dona il·lustrada es va interessar per la ciència, ensenyança i reformes socials per millorar i acollir els xiquets orfes i dones preses...

Es veritat, que no deixar de ser, una dona privilegiada de l'època però com diu molt bé Angeles Caso, almenys va intentar millorar la situació d'altres classes socials desfavorides i  millorar la societat invertint i fundant hospicis i no deixar-se dur per la frivolitat d'una classe social privilegiada.

Ah! i que no me s'oblide, la marquesa d'Osuna fou la dissenyadora i impulsora del parc del Capritx, a l'alameda d'Osuna.

Sembla ser un parc patrimonial de 14 hectàrees, de Madrid interessantíssim, dividit en diferents àrees d'estil anglés, italià i francés, així que si passeu una estada per Madrid, no falteu en visitar-lo. A l'altra visita sens dubte hi aniré.

http://www.rtve.es/alacarta/showEmbeddedCode.shtml?contentID=4640035&urlLocation=http://www.rtve.es/alacarta/audios/gente-despierta/duquesa-benavente-osuna-angeles-caso-mujeres/4640035/

"Retrato de los duques de Osuna y sus hijos" Goya.

LES CLAUS DE L'APRENENTATGE A L'ESO

LES CLAUS DE L’APRENENTATGE A L’ESO.

L’altre dia parlant amb una mestra d’infantil, durant tota la conversa, ella mantenia un fil d’entusiasme de tot allò que feia i treballava amb la seua aula. Mentres l’escoltava, entenia quina era la clau o, millor dit les claus, del seu entusiasme: curiositats i aquestes, es mantenien perquè a la seua aula abundava la creativitat i la llibertat d’aprenentatge. Els xiquets aprenen a escriure, llegir i contar, de moltes maneres, es a dir, no segueixen una pauta concreta, sinó que cadascú amb els seus interessos, focalitza la seua curiositat i inquietud amb un projecte treballat a classe. Té igual si és la temàtica del circ, pintors, eines tradicionals de l’entorn, perquè en definitiva, el projecte, és el fil conductor de l’aprenentatge, es a dir, no importa si saben molt del circ, sinó que aquesta temàtica les ha suggestionat la curiositat d’aprendre i explorar una miscel·lània didàctica on cada xiquet/a explora i per tant aprén.

Dit açò, la qüestió és, perquè quan van creixent i sobretot arriben a l’ESO, l'aprenentatge, es torna avorrit, obligat i tediós. Les raons són moltes, i a debatre, podríem omplir formularis i assajos, que de fet, hi han molts, però partint de l’experiència docent a Secundària, és el meu cas, i des del curs, 1er d’ESO, on l’alumnat nouvingut a l'institut s’ha de crear els seus espais, nous companys, centre, aules, professorat etc. L’alumnat segons va adequant-se al nou entorn, i passat l'experiència d’un nou habitat acadèmic. L’ alumnat, tots a una veu, enarbora un crit de protesta, i repliquen; - no posaràs molts deures, veritat? -No haurem d’estudiar molt, veritat?- Ni escriure molt ni llegir molt..... La qual cosa, passa, any rere any. Aquestes dites, no en deixen de sorprendre.

A les hores, quines són les claus o deurien ser les claus de l’aprenentatge a L’ESO?

En veritat, seria molt pretensiosa per la meua part, formular un rosari de receptes motivadores..., perquè aquella o l’altra manera de focalitzar un tema, d’explicar, raonar, mirar, expressar, no val a tot l’alumnat, perquè cadascú té unes inquietuds i curiositats, i ens encabotem d'estandarditzar el coneixement i d’estereotipar a l’adolescent en rols predeterminats per la societat. L’educació no és classificar, es saber mirar, observar, entendre, investigar, reflexionar, però des de diferents àmbits, i per tant, la interdisciplinarietat, ben coordinada, ajudaria a l’alumnat, en definitiva aprendre partint de la curiositat, creativitat i llibertat d’aprenentatge.

Al meu centre educatiu, som un equip docent, on volem i desitgem crear, i es per açò que «imaginem, abstraiem, motivem, explorem, descobrim, escoltem, qüestionem, imaginem, juguem, innovem, expliquem, empoderem, perquè fem un món millor»

Dit açò no es tracta d’un eslògan publicitari, però considere necessari, dir-les totes filades, perquè totes vertebren i tenen les claus de l’aprenentatge.

* els verbs en present indicatiu són les accions que ens identifica a cada departament i ens vertebra en el lema "fem un món millor" La idea naix de la creació i disseny del director del centre.

PAISATGES

El paisatge és un concepte que tendim a referinr-nos, almenys en la primera impressió, a tot allò més próxim que ens envolta o a l'entorn més físic que la natura ha gestat durant milions d'anys i la mofidicació antrópica de manera més directa o indirecta que l'home ha transformat al pas del temps. I no es que vullga contradir el concepte de paisatge, però si m'agradaría subrratllar que dit concepte és  cultural. Des de la cultura occidental al llarg de la història ha imperat la necessitat de plasmar allò que observa i donar-li una validesa més universal, a partir de signes convencionals, que ajuden a interpretar allò que aporta el mapa d'un paisatge qualssevol. Des de temps d'Egitpe i Grècia s'han trobat mostres de mapes que intenten representar l'espai, món coneguts, però també ho han fet altres cultures, moltes d'elles àgrafes o altres cultures més llunyanes com a Xina, els Azteces, Mayes o els aborígens australians. Aquestes cultures, també han representat els paisatges que els envolta en mapes .Com he dit adés, la convencionalitat aporta als mapes la localització, la selecció del lloc representat, el relleu, l'orientació, la presència humana, l'ocupació i la propietat. I eixa mateixa convencionalitat, també es manifesta en la representació de mapes d'altres cultures més llunyanes a l'eurocentrica. La cultura del Chipepewas o les pintures o dibuixos Yunlgu representen en forma de pardals o cocodril, una serie de liníes o traçats més grossos, on delimiten el seu territori i les seues parts i en definitiva, la reperesentació del món conegut i desconegut.

Ún podría discutir la rigurositat d'aquestos dibuixos o imatges respecte dels mapes que estem acostumats, on el mapa  ens aporta l'escala, la tipología del relleu, producció, orientació, entre altres coses, però no oblidem que un mapa es la representació plana d'un relleu o paisatge amb un grau d'abstracció que provoca deformacions i perque no dir-ho, predominis geoestratègics de relacions de domini o subordinació, natura- mediambient, centre-perifèria. I si parlem de la projecció de la representació dels continents, hi ha diferència clara de representar els mapes amb la projecció de Mercator abans que la de Peters, en part, perque centralitza Europa, disminueix de tamany Àfrica i Amèrica del Nord sembla molt més gran que Amèrica del Sud....

Per un altra banda, retornant als paisatges, aquests llocs que observem ens aporten emocions diversos, i tant es així que hi han cultures on els paisatges que els envolta: des de monts, estanys, rius, aigua, utilitzen sonids onomatopeics per referir-se aquests parts del paisatge. Estic refrerint-me a la cultura dels Kaluli.  Altres cultures, fan  l'ús de la toponimia, com els pobles dels  Apalaches Occidentals on els noms dels seus territoris deriven d'esdeveniments que succeïren en aquests llocs atorgan-los al paisatge físic, vivències de persones amb sentiments, estats d'ànims...

En definitiva, els paisatges, l'entorn que més ens envolta, ens atorga una visió del món percebut o desconegut de totes les cultures passades i actuals construida per una cultura concreta o singular que li dona sentit respectuosa, alterada o modificada al paisatge que ens envolta.

Reflexió estreta de la lectura del llibre: Velasco Maillo Honorio M: Cuerpo y espacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad en las culturas. Editorial universitaria Ramón Areces.

VALORS I IGUALTAT A L'ADOLESCÈNCIA

Arran d'un programa d'activitats convocades , per part de la regidoria d'Igualtat de Biar, durant tot el mes de març:"Dones al capdavant" oferia un conjunt de xerrades sobre la dona. Des de l'ajuntament,  Noèlia, la técnica en aquesta regidoria, ens va proposar  conferenciar sobre els valors i la perspectiva de gènere a l'institut. Amb la col·laboració d'uns companys en vaig decidir  parlar sobre aquest assumpte, per a mí, bastant interessant i d'actualitat.

En aquesta publicació des de el meu bloc,  focalitze l'atenció en els valors i gènere en l' adolescència. La xerrada tenía també altres objectius, entre altres, visibilitzar la importància de dinamitzar els valors i la igualtat de gènere des de un institut d'ensenyament de secundària, no solament dintre l'aula sino en tots els àmbits del centre, i com pretenem arrelar els valors a tots els àmbits de la societat que formem part. Però com he dit adés, en aquesta ocasió, focalitze l'atenció en els valors des de la igualtat en l'adolescència.

Els valors són un conjunt de principis que ens costa definir, però tots relacionem els valors amb els comportaments, propòsits, interessos i sentiments que practiquem a diari sense ser conscients en tot moment de construir valors en qualssevol tasca quotidiana. La identitat i la personalitat de quelcom és un procés que construïm des de la infància, però a partir de l'adolescència és una etapa fonamental per definir la personalitat. L'adolescent està en l'inici de la seua construcció fins l'etapa adulta i  deu ser important en este moment de transició, auto conèixer-se,  obtindre autonomia i reafirmar l'autoestima , però també és molt important la influència de la familia, amistats, l'escola i en definitiva del context social que l'envolta. Els pares són els primers agents socialitzadors dels fills/es i tendim a focalitzar l'atenció en el desenvolupament dels seus potencials, però, a vegades no som conscients si allò que pretenem per als nostres fills ho volen ells també i és quan els interessos entren en conflicte i es bifurquen en direccions que esdevenen en conflicte i  pot arribar a donar-se una convivència absent. Aquest distanciament d'interessos i falta de diàleg, deuríem focalitzar l'atenció en com reconectar els interessos des de valors que avui passen bastant desapercebuts; la gratuïtat, constantment pactem i contractem amb els nostres fills, a canvi de... et compraré, et donaré.... altre valor, la responsabilitat per part dels pares i adolescents, o saber discernir, tindre civisme, respecte i fer-nos la reflexió que transmetem nosaltres als nostres fills. La superficialitat en la que vivim tots, on la comoditat ens fa ser tiranos del consum derivant-nos a la ximplesa i superficialitat de les modes i fins i tot, idealitzar-nos en allò que en realitat no som.

Els valors per excel·lència dels joves són la llibertat, pau, justicia, independència, autoestima, educació, identitat, amistat, amor, però també manifesta altres valors que no necessàriament desprenen una actitud positiva, com la passivitat, indiferència, i per tant no es compromet a res, l'autosuficiència, en el sentit, de pensar que amb els coneixements que un té, ja no necessita saber més...Ara bé, tots aquets valors relacionats als adolescents, et treballen de la mateixa manera des de el punt de vista de gènere? Els marcadors culturals com són les idees, creences i significats ens han construït estereotips que han contribuït a la construcció d'identitats subjetives, judicis de valors que adopten naturalitat i no ens adonem de la quantitat de perjudicis que ens envolta la nostra quotidianitat. Els valors mencionats adés, on els joves s'identifiquen com la llibertat, justicia, independència... són emprats de la mateixa manera entre xics i xiques? Fem la reflexió, si parlem de llibertat, deixarien la mateixa franja horària d'arribada a casa per igual? Si parlem de justicia, xics i xiques insultades o agredides per algú o col·lectiu, actuem de la mateixa manera davant aquest esdeveniment, de segur, sobre protegirem més a la xica que al xic. D'educació, les xiques trauen millor notes que els xics, inclús hi han més universitàries que universitaris, però molts discursos davant aquesta situació, els xics en aquesta edat, no són tan madurs com les xiques i per contra les humanitats són carreres per a xiques, mentre les tècniques són per a xics, les xiques d'aquestes tasques no saben... Entre ells, vull dir els adolescents, també realitzen estereotips de gènere perquè els estereotips están impregnades en la societat. La música, com pot ser el "regeaton", melòdiques, entre altres, les lletres de les cançons són excessivament possessives  per part del mascle...si parlem de valors, solem atorgar-los valors com la seguretat, intel·ligència, força als xics i en canvi, quan assignem valors a les xiques, solen ser valors més íntims, fràgils, bellesa... Dit tot el que he dit, i més que podíem reflexionar, aquests estereotips, marcadors culturals, s'han i es deuen canviar, com?, des de el plantejament social del gènere, on les diferències socials entre homes i dones no són inamovibles, ni universals, les relacions socials poden canviar les relacions de gènere. Els valors ens ajuden a canviar estereotips i transformar una societat més igualitària i per tant, l'adolescent també pot i deu construir marcadors culturals que els ajude a formar-se amb més autonomia, seguretat i des de els valors com la gratuïtat, l'esforç, cooperativisme, respecte, civisme...esdevenir a una societat igualitària.

LES TRES GRÀCIES

La Història de l'Art des de l'antiguitat ha representat l'alegoría de les “Tres Gràcies”. La mitològia ens parla d'aquesta triada: Eufrosine, Talia i Àglae, filles de Zeus i la ninfa Eurinome, eren deeses de l'encanteri, l'alegria i la bellesa. Sembla que una de les finalitats d'aquestes deeses n'era presidir banquets, espectacles de dança, entre altres, proporcionant alegría, eloquència i sabiesa. Quan pensem en les “Tres Gràcies” ens ve a la retina obres d'artistes reconeguts: Boticceli, Rafael, Rubens, Cánovas, entre altres, ens han representat aquesta alegoria. Boticcelli personalitza la composició del quadre en la seua elegància que el caracteritza; figures més allargades remarcant la linea, els vestits vaporosos recorden a Fidias i els colors clars donen més volumen amb un fons d'un bosc ordenat sotmés a la raó.. Si pensem en Rafael la seua obra recorda més a l'antiguitat, representant l'ideal de l'escola clàsica italiana,; la d'en mig d'esquenes i les altres dos, de front, inclinant el cap en sentit contrari, per contra al paisatge és més accidentat. Rubens realitza una composició a l'estil barroc, propi de l'època, on la pincellada solta pròpia d'aquest artista, treballa els detalls i va donant forma a la composició remarcant la intensitat de la llum mentres que Cànova amb la composició escultòrica li dona un toc refinat, elegant i equilibrada.

Aquesta triada ,també representa la teoría sobre els beneficis, l'art de donar, rebre i tornar.. Covarrubias parla de les Tres Gràcies i diu així:“ La razón que huvo para que fuesen tres, es porque la una haze la gracia y da el don, la otra la recibe, y la tercera vuelve la paga del beneficio recebido. Pintàvanlas jóvenes donzellas, porque la memoria del beneficio recebido por ningún tiempo se ha de envejecer; (...)”

Covarrubias amb aquesta cita referent a les Tres Gràcies defensa la importància de la reciprocitat que implica el donar, rebre i tornar per a relacionar-se entre una o diferents comunitats.

Penseu que donar indueix a que el rebedor s'implique a tornar-li o gratificar-li amb un altre benefici i aquesta reciprocitat esdevé en enfortir les relacions que no sempre aquests intercanvis són igualitaries, es més, en la majoría dels casos són desiguals, però això, no implica ruptura amb les relacions socials entre ells o diverses comunitats. A les societats on imperen les economíes de mercat, l'economia s'ha desmarcat d' altres branques que configuren una societat; familia, justicia, politica, etc, i eixa disociació ha provocat que l'economia domine i sotmetra a la resta de relacions socials. S'han posat més en valor els diners, que no el mercat, i el consum: usar i tirar per tornar a comprar. Tot el que consumim, gastem, comprem ho marca l'economia de mercat. Reflexionem, no tot el que ens envolta té preu. Les democràcies no poden ni deuen mercantilitzar-se.

Les Tres Gràcies, que ens han representat de tantes maneres i estils, no sols ens mostren alegría, bellesa sinò també gratitud i ens conviden a vertebrar les relacions socials amb la reciprocitat de donar,rebre i tornar, en definitiva, articular una societat conexa.

Recomane el llibre: Moreno Feliu, Paz: "El bosque de las Gracias y sus pasatiempos" Editorial Trotta.