VISITA AL MUSEO DEL PRADO I LA MARQUESA D'OSUNA.
No hi ha res
que m'agrade més que visitar el museu del Prado. Els darrers dies
vaig estiuejar uns dies a Madrid. Feia temps que no anava i vaig
agarrar de bon gust retrobar-me a la ciutat. Recorde la meua primera
estada al museu, a punt de complir els 18 anys, va ser una
experiència molt gratificant, i malgrat, han passat uns anys, cada
vegada que vaig, sent la mateixa emoció perquè, em sent acollida,
cosa que no puc dir el mateix, del reina Sofia. Aquests dies, l'he
visitat també, i he pogut gaudir d'una exposició del dadaisme rus
interessantíssima, però l'edifici no m'acull... no sé perquè: són
sensacions....
Retornant a
la visita del Prado, passejant per les sales, a quina de totes més
interessants. Per cert, recomane la visita de les sales dels pintors
historicistes i principis de l'impressionisme. Destaquen obres
d'Esquivel, Rosales, Pradilla, Gisbert, Fortuny, Madrazo, Sorolla,
Beruete entre altres. No tenen l'aforament que altres sales més
concorregudes com ara la de Velàzquez, Goya, Rubens.... però al meu
paréixer aquests pintors decimònonics no acaben de tindre el seu
reconeixement amb majúscules...és clar, no deixa de ser una opinió.
Seguint la
visita em vaig detindre de manera més curiosa i intrigant a la sala
de Goya. De sobte, vaig recordar una xerrada del programa radiofònic;
“gente despierta” on Angeles Caso ens parlava de la marquesa
d'Osuna, i allí estava, davant aquesta dona il·lustrada espanyola
del segle XVIII. El retrat familiar pintat per Goya, ens representa
una família il·lustrada de l'època i amb ràfecs afrancesats,
seguint la moda francesa. La noblesa començava a
encomanar -se quadres familiars per pintors reconeguts. Fou més habitual a França i Anglaterra. En aquest quadre,
sent Goya el pintor, s'observa clarament com reflectia en el rostre
la personalitat del matrimoni, i en el cas, d'ella la mirada denota
clarament intel·ligència
Però més
que parlar del quadre m'interessa investigar i visibilitzar a la
marquesa, anomenada Maria Josefa Pimentel i Téllez-Girón, pel que
diuen les fonts, era una dona llesta i elegant i que va tindre una
importància a la societat espanyola de l'època. Fou una dona
interessada en les lletres, seguidora de Rousseau, mecenes d'artistes
i entre ells Goya, de qui les unia una gran amistat, i va acollir un
dels salons més importants de Madrid, on acudien molt escriptors,
pensadors i músics de l'època. Així també fou una de les primeres
dones en ingressar a la Reial Societat Econòmica Matritense, es a
dir, una associació o junta de dames d'honor i mèrit, per no
suscitar crispacions misògines a l'altra Reial Societat Econòmica
integrada per homes. Com a dona il·lustrada es va interessar per la
ciència, ensenyança i reformes socials per millorar i acollir els
xiquets orfes i dones preses...
Es veritat,
que no deixar de ser, una dona privilegiada de l'època però com diu
molt bé Angeles Caso, almenys va intentar millorar la situació d'altres classes
socials desfavorides i millorar la societat invertint i
fundant hospicis i no deixar-se dur per la frivolitat d'una classe
social privilegiada.
Ah! i que no me
s'oblide, la marquesa d'Osuna fou la dissenyadora i impulsora del parc del Capritx, a
l'alameda d'Osuna.
Sembla ser
un parc patrimonial de 14 hectàrees, de Madrid interessantíssim,
dividit en diferents àrees d'estil anglés, italià i francés, així
que si passeu una estada per Madrid, no falteu en visitar-lo. A
l'altra visita sens dubte hi aniré.
http://www.rtve.es/alacarta/showEmbeddedCode.shtml?contentID=4640035&urlLocation=http://www.rtve.es/alacarta/audios/gente-despierta/duquesa-benavente-osuna-angeles-caso-mujeres/4640035/
 |
| "Retrato de los duques de Osuna y sus hijos" Goya. |
