Estiuejant per Extremadura,
concretament al poble, La Roca de las Sierras, a la provincia de
Badajoz, m'he trobat un relleu molt característic de la façana
occidental peninsular on predomina roquedal sílici, provocat per
l'evolució geológica; el relleu denominat Berrocal. L'àrea silicea
està integrada per roques antiges de l'era precàmbrica i arcaica
que presenta característiques de duresa, permeabilitat i resistent
a l'erosió. Un dels modelats que pot donar la roca granítica és el
berrocal; acumulació de boles granítiques on l'aigua penetra sobre
la roca, la fractura i arenitza el granit, modelant el roquedal en
forma de bolos. En aquestes fotos podeu apreciar millor aquest
singular relleu.
HISTÒRIA DE GÈNERE, ANTROPOLOGÍA, ART, GEOGRAFÍA, HISTÒRIA, TOTUS REVOLUTUM
lunes, 22 de agosto de 2016
viernes, 19 de agosto de 2016
LA INFANTA ISABEL "LA CHATA"
Esta setmana he visitat
el Palau Reial d'Aranjuez, com sabeu fou una de les residències de
la familia Reial Espanyola. El monarca Felip II ordenà la
construcció del palau a càrrec dels arquitectes Juan Bautista de
Toledo i Juan de Herrera, però serà amb els monarques borbònics;
Carles IV i després la reina Isabel II, els Borbons que més
visitaren aquesta residència palaciega arribant la primavera.
Visitant una de tantes cambres, amb una d'elles, vaig veure el retrat
de la Infanta Isabel, coneguda com la”Chata”, primogènita de la
reina i de l'amant en eixe moment de la reina, Jose María Ruiz de
Arana y Saavedra,. Aquesta infanta nomenada dos vegades princesa
d'Astúries, la primera abans que naixquera Alfons XII i, després
de la mort d'aquest, tornà a ser nomenada, fins que va nàixer el seu nebot Alfons XIII. A
l'edat de merèixer, la concertació del matrimoni, li donarà els
mateixos fruits que el de sa mare, doncs l'homosexualitat del seu
marit: el princep Cayetano de Borbón-Dos Sicilias, conde de
Girgenti, originarà una relació insulsa i tormentosa fins el
suïcidi d'aquest quedant-se viuda als 20 anys. No et va recloure de
la vida pública sinò tot el contrari, com a dona entusiasta que
era, continuà sent aficionada a les arts i els esports, doncs
practicaba el golf, patinaje, equitació i alpinisme, arribant a fer
una expedició als Pics d'Europa. També va destacar com a pianista i
compositora, i fou mecenes d'artistes, aficionada al teatre es va
relacionar amb actors i artistes, i com a castiza que era, entusiasta
de les corregudes de bous... a més, una de les seues prioritats era
millorar la imatge de la monarquía, va empendre un recorregut per
moltes terres del país vestida amb el traje regional, la qual cosa,
va promoure més la simpatía de la infanta. Fou tant la popularitat
i estima del poble a la “chata”, que quant es va proclamar la II
República, l`únic membre de la reialesa que van deixar quedar-se a
Espanya, fou a ella, però, que va desestimar i et va exiliar a
França on al pocs díes de l'exili moriría a l'edat de 80 anys. El
semanari Crónica li dedicà
unes paraules sentides “Era, indiscutiblemente, la figura de la
Familia Real más popular y querida en Madrid, por su espíritu
democrático y castizo”
Per saber més de la
biografía de la Infanta Isabel coneguda “la chata” adrece-vos a
les següents pàgines: monografías.com i
www.abc.es>madrid>callejeando>abc...
lunes, 15 de agosto de 2016
DONES ABSENTS
El darrer juliol vaig asistir a un curs d'estiu: "ESO en femenino" impartit per la Seu Universitaria d'Elda. Les ponents Marta Blanco Fernández, Inmaculada Fernández Arrillaga i Elvira Sanjuan Sanjuan, ens van proposar múltiples propostes per treballar a l'aula i visibilitzar a les dones al llarg de la història, literatura i altres àmbits. Una de les activitats proposades en va pareixer molt interessant; adoptar una dona absent amb el propòsit de donar més presència i reconeixement a les dones en la vida pública. És curiós però, el contingut de referents culturals i científics de dones als llibres de text a la ESO tan sols es d'un 7`5%. La idea d'adoptar una dona absent consisteix en pensar en alguna dona que ens ha marcat, admirem i rellançar-la a la visibilitat pública, de la mateixa manera que tenim referents d'homes rellevants al llarg de la història. Quasi sempre en la literatura i altres branques de les ciències socials i la ciència, la dona ha tingut un paper més d'objecte que de subjecte,
Aquesta activitat la van realitzar al curs i va ser molt enriquidora donat, almenys per a mi, vaig conèixer un gran nombre de dones subjecte interessants, de donar-les la visibilitat que es mereixen.
En el meu cas vaig adoptar a Alma Mahler, en veritat, porta molts anys amb mi, des de que vaig llegir la seua biografia, fa uns quants anys... Alma Marie Sschindier va nàixer el 31 d'agost de 1879 a Viena, i es va criar en un ambient d'artistes i intelecuals que constantment visitaven sa casa. No obstant això, i demostrar les seues habilitats artístiques i musicals, la finalitat que li esperava era casar-se, tindre fills i gobernar sa casa, i aixina va ser. Els primers anys de matrimoni amb Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra, on en les clàusules del contracte conjugal s'acordava que es dedicara esclusivament a les tasques de la casa. Van tindre dos filles, Maria que moriría d'escarlatina i Anne. Per recuperar-se de la mort de Maria es traslladaría a un balneari on va conèixer a Walter Gropius, anys més tard crearía la Bauhaus. Gustav Mahler a l'assabentar-se de l'idil·li d'Alma amb Gropius, va voler recuperar-la proposant-li continuar en les seues composicions musicals. Mahler moría al poc temps. Anys després, Alma tindría un afer apassionat i tempetuos amb el pintor expresionista Oscar Kokoscha, on plasmaría la seua relació amorosa en l'obra "La novia del viento" Després, d'aquesta relació, es casaría amb Walter Gropius, però al temps, es divorciarien tenint una relació amb l'escriptor Franz Werfel, tindríen un fill, que moriría al poc temps. L'esclatament de la II Guerra Mundial i els orígens judeus de Werfel, van fer que s'instalaren a Nova York on anys després quedaría viuda. Alma molt vinculada als ambients culturals de la ciutat, va crear un cercle cultural i artístic envoltada d'intelectuals on va publicar part de les cartes de Gustav Mahler i les seues memòries.
Alma Mahler es veritat que ha sigut més coneguda per les seues relacions amoroses en homes rellevants que per la seua trajectòria musical i compositora. Dit això, crec que Alma va influenciar moltíssim en l'éxit de les obres reconegudes dels seus martis i amants, va ser font d'inspiració, va participar en les composicions de Gustav Mahler, entre altres. Alma marcada com tantes dones de la seua època a estar destinades a ser dones objectes, va donar pas a convertir-se en dona subjecte, malgrat la història la reclòs a l'ombra de l'éxit dels seus marits i amants. Es per això que l'adopte com a dona absent i la visibilitze destacant la seua personalitat carismàtica, així com el seu talent com a pianista i compositora.
Keegan, Sussane; "Alma Mahler. La novia del viento". Paidós Ibérica.1993.
Keegan, Sussane; "Alma Mahler. La novia del viento". Paidós Ibérica.1993.

domingo, 14 de agosto de 2016
Antibiografia d'Eliza Kendell
Recomane la lectura: d'Ignasi Terrada: Eliza Kendell, estudi d'una antibiografía publicat a la revista d'Antropología Cultural UAB.
En el següent estudi Ignasi Terrades vol donar a conèixer com qualssevol persona que forma part d'una època ens informa sobre un conjunt de produccions culturals i actituts socials que promou eixa societat concreta. L'antibiografía per a Terrades, no es tracta d'esciure sobre la vida d'algú, sino reconstruir el teixit social que li evoltava:
(...) La antibiografía no escribe la vida de una persona, pero nos habla de ella. Nos habla de lo que se hace en contra de su vida, a su alrededor y sin contar con su vida. La antibiografia es un conjunto de producciones culturales y actitudes sociales que promueve a personajes y a símbolos o emblemas a las personas que se tienen por insignificantes, a las personas cuya biografía no merece la pena escribirse porque no puede tenerse por original o signficativa (Terradas,1992:13)
Eliza Kendall apareix en el periòdic Northem Star en la secció "Accidents, Offences, Inquestes,etc" el 31 d'agost de 1844 infomant del suïcidi d'aquesta jove als 18 anys. Eliza va nàixer a Deptford poble industrial emergent de l'època amb una trama urbanística configurada d'un cinturó de barris d'obrers on treballaven i malvivien els obrers. Eliza i les seues germanes es dedicaven a la confecció en la indústria del tèxtil, formant part del sistema anomenat putting out sistem, una trama d'intermediaris que empobreix més a l'obrer, donat que el sou que reben es més baix que al taller. Amb una època de crisi, la precarietat d'Eliza i la seua familia donarà lloc a racionalitzar els aliments, subsistir, endeutar-se i tindre dificultats en poder trobar una feina ademés de fer front dels costos d'un judici perque una dona la va denunciar i al vores en una situació límit, decideix acabar amb la seua vida...
L'antropóloga Paz Moreno Feliu analitzant aquest cas en el llibre "El bosque de las Gracias y sus pasatiempos" ens aporta una reflexió molt interessant. L'antibiografía d'Eliza Kendall és un exemple clar de com el capitalisme transforma el treball en mercancia i com aquesta antibiografia ens aporta informació del sistema económic així com també el context polític, moral i cultural de la vida quotidianan de les persones. (Moreno Feliu,2011;44)
En el següent estudi Ignasi Terrades vol donar a conèixer com qualssevol persona que forma part d'una època ens informa sobre un conjunt de produccions culturals i actituts socials que promou eixa societat concreta. L'antibiografía per a Terrades, no es tracta d'esciure sobre la vida d'algú, sino reconstruir el teixit social que li evoltava:
(...) La antibiografía no escribe la vida de una persona, pero nos habla de ella. Nos habla de lo que se hace en contra de su vida, a su alrededor y sin contar con su vida. La antibiografia es un conjunto de producciones culturales y actitudes sociales que promueve a personajes y a símbolos o emblemas a las personas que se tienen por insignificantes, a las personas cuya biografía no merece la pena escribirse porque no puede tenerse por original o signficativa (Terradas,1992:13)
Eliza Kendall apareix en el periòdic Northem Star en la secció "Accidents, Offences, Inquestes,etc" el 31 d'agost de 1844 infomant del suïcidi d'aquesta jove als 18 anys. Eliza va nàixer a Deptford poble industrial emergent de l'època amb una trama urbanística configurada d'un cinturó de barris d'obrers on treballaven i malvivien els obrers. Eliza i les seues germanes es dedicaven a la confecció en la indústria del tèxtil, formant part del sistema anomenat putting out sistem, una trama d'intermediaris que empobreix més a l'obrer, donat que el sou que reben es més baix que al taller. Amb una època de crisi, la precarietat d'Eliza i la seua familia donarà lloc a racionalitzar els aliments, subsistir, endeutar-se i tindre dificultats en poder trobar una feina ademés de fer front dels costos d'un judici perque una dona la va denunciar i al vores en una situació límit, decideix acabar amb la seua vida...
L'antropóloga Paz Moreno Feliu analitzant aquest cas en el llibre "El bosque de las Gracias y sus pasatiempos" ens aporta una reflexió molt interessant. L'antibiografía d'Eliza Kendall és un exemple clar de com el capitalisme transforma el treball en mercancia i com aquesta antibiografia ens aporta informació del sistema económic així com també el context polític, moral i cultural de la vida quotidianan de les persones. (Moreno Feliu,2011;44)
jueves, 11 de agosto de 2016
JACIMENT ARQUEOLÒGIC LA ILLETA DELS BANYETS (CAMPELLO- ALICANTE)
El jaciment arqueològic "La illeta dels Banyets", a Campello és molt interessant per a visitar per aquells turistes o no, que estos díes esteu passant uns díes per les costes alacantines. El topònim d'aquest enclau és diu així perque pareix ser abans va ser un illot. Des de els anys seixanta es va convertir en peninsula per l'acció antròpica. Aquest jaciment ignorat i maltractat per desconeixement de tractarse d'un enclau de presència humana des de la prehistòria, no serà reconegut com a BIC fins els anys 80 i posteriorment van començar a excavar fins els anys 90 i l'apertura al públic des de el 2005. A la Comunitat Valenciana que conegam tan sols hi han tres banys romans o vivers de peixos: a Campello, Calp i molt residual a Xàvia.
Podem veure vestigis des de el cacolític fins l'època romana. Està disenyat com un jaciment museu on han destacat estàncies més rellevants de cada época. Per reconèixer les funcions de cada estància han colocat predretes de diferents colors, per exemple, l'aljub de color negre, les cases, tallers o magatzems de color rosa, terreny per excavar de color groc... . El vestigis que s'han trobat en el jaciment podem veures al MARQ (museo arqueològic d''Alacant) donat que la gestió d'aquest jaciment pertany a la Diputació d'Alacant. De la prehistòria destaca una necròpolis de l'edat del Bronze on sembla que pot pertanyer a la cultura de l 'Argar. De la cultura ibèrica hi han indicis d'un asentament desde la segona meitat del s. V a.C, on podem vore un aljub, carrers de traçact regular amb dos carres principals i dos temples, un d'aquest pensen que podría tractat-se d'influència semita així com també podreu trobar una almassera, magatzems.... Donat l'enclau estratègic es dona per segur que tindríen contactes amb el comerç grec i cartaginés per la gran varietat de ceràmica que s'ha trobat d'aquests pobles colonitzadors del mediterrani.
Damunt de les ruïnes ibèriques s'asenta un vila romana on s'han trobat unes xicotetes termes i malgrat que l'erosió de l'aigua ha desgastat molt les basses podem trobar els vivers dels peixos. Aquests banyets estan fora del recinte del jaciment i avui en día la gent continua banyant-se. Com a curiositat i sorpresa almenys per a mi, la custòdia dels banyets la té Costes i no diputació i això dificulta més la conservació.
miércoles, 10 de agosto de 2016
Els cognoms més comuns a Europa i el seu significat
http://verne.elpais.com/verne/2016/08/05/articulo/1470406079_286530.html
Interessant l'estudi del matemàtic i lingüísta txec Jacub Marian que ha penjat en la seua pàgina web: jakubmarian.com un mapa on mostra els cognoms més comuns a Europa i el seu significat: Martin a França, Müller a Alemanya, Popa a Romania, Rossi a Italia, Garcia a Espanya... Molts dels cognoms dels islandesos i països escandinaus utilitzen el sistema patronímic on el nom de pila del pare forma part del cognom del seu fill o el nom d'algun avantpassat. En altres països els cognoms deriven de la professió del pare com a Ucraïna o Alemanya. A Espanya molts cognoms son originats pel sufix -ez, per exemple de Fernando-Fernández, Gonzalo-Gonzalez...
Interessant l'estudi del matemàtic i lingüísta txec Jacub Marian que ha penjat en la seua pàgina web: jakubmarian.com un mapa on mostra els cognoms més comuns a Europa i el seu significat: Martin a França, Müller a Alemanya, Popa a Romania, Rossi a Italia, Garcia a Espanya... Molts dels cognoms dels islandesos i països escandinaus utilitzen el sistema patronímic on el nom de pila del pare forma part del cognom del seu fill o el nom d'algun avantpassat. En altres països els cognoms deriven de la professió del pare com a Ucraïna o Alemanya. A Espanya molts cognoms son originats pel sufix -ez, per exemple de Fernando-Fernández, Gonzalo-Gonzalez...
martes, 9 de agosto de 2016
PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓ
Miscel·lània socials és un bloc pensat per donar informació i anàlisis de tot allò que m'interessa de les Ciències Socials: Història, Antropologia, Art, Geografía... El bloc està pensat per a tota persona que l'interessen aquests temes i vullgen apropar-se mitjant aquesta eina - el bloc- al món humanístic sense cap ambició, per part meua, que mostrar les meues inquietuts.
Desitge que aquesta finestra oberta vos estimule tots els sentits i creem un balcó analític constructiu i ens alimente el nostre esperit inquiet.
Inaugurem el bloc.
Desitge que aquesta finestra oberta vos estimule tots els sentits i creem un balcó analític constructiu i ens alimente el nostre esperit inquiet.
Inaugurem el bloc.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



