FRICCIONS
Tornem
a retrobar-nos a l’estiu amb el bloc de miscel·lànies socials per
reflexionar de temes que m’interessen i que de tant en tant,
necessite abocar allò que em provoca alguna sensació bona o roïna
però sensacions, tant de bo.....
Juliol
ha sigut un mes calorós en molts aspectes, no sols en l’oratge.
Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació ens han
estavellat a tot hora de les possibles coalicions o reaccions
contràries a la fallida investidura de Pedro Sánchez com a
president del govern. Hem viscut escenografies d’interessos
partidistes i personalistes de tots els membres que configuren el
Parlament, la qual cosa, han reactivat als mitjans de comunicació i
xarxes socials, posicionar-se, i sempre des de la meua impressió,
allunyar-se del consens. La «RAE» li atorga el significat de
consens: «acord produït per consentiment entre tots el membres d’un
grup o entre diversos grups» Atenint-nos al significat, a primer cop
d’ull, sembla fàcil, però tot el contrari, donat, l’acció
convida a donar i a perdre, com a poc, alguns dels punts o objectius
que es defensen per part de tots els bàndols implicats i consensuar
en favor del conjunt d’un col·lectiu. No és fàcil arribar
acords consensuats ni en la política ni en altres situacions de la
nostra societat.
Els
darrers mesos he llegit un capítol del llibre «Cosmopolítcas.
Perspectivas antropológicas» de Monserrat Cañedo Rodríguez.
L’autora d’aquest capítol Ann L. Tsing, antropòloga de
professió i professora d’Antropologia a la Universitat de
Califòrnia, entre altres. L’autora introdueix el seu treball
etnogràfic reivindicant la diferència dels grups socials com a
condicionant de llibertat d’aquests però al mateix temps, aquestes
diferències i diversitats no les desplaça a posicions llunyanes
sinó que les integra cap a un enteniment. L’etnografia es situa en
Yakarta, a les muntanyes de Meratus de Kalimantán del Sud,
durant la dècada dels 80. En aquest lloc, el treball etnogràfic ens
situa en diferents posicions i interessos per defendre el bosc, des
dels camperols, els amants de la natura, activistes i el govern.
Aquesta cooperació va arribar al seu fi després de diverses
reunions celebrades per part dels diversos agents i amb aquesta
causa, van forçar a les autoritats a donar-los l’administració
dels boscos als aldeans de meratus per frenar la
desforestació corporativa.
Doncs
be, la subtilesa que van arribar en aquest relat, si bé hi ha una
causa comuna, clar està, la protecció del bosc, en dita
col·laboració hi han diferències encontrades. No hi ha una
homogeneïtzació del interessos i objectius que defensen els
diferents col·lectius en els seus discursos. Però dit açò, hi ha
un punt d’inflexió on els discursos es retroben i s’apropen en
els objectius claus que les uneixen per iniciar la cooperació sense
homogeneïtzar els discursos de cada col·lectiu. L’autora denomina
aquestes col·laboracions «Friccions». Metàfora empleada per
defendre un valor universal, en aquest cas, com és el medi ambient, s’utilitza per defensar els interessos des d’una
perspectiva global però al mateix temps, des de un fet mediambiental
concret per donar li l’espai i la col·laboració i per què no
també, la resistència als processos d’hegemonia.
Retornant
en l’actualitat política aquests darrers dies hem vist que hi han
exemples concrets de la política almenys regionals,(assumpte
concret) el cas de Navarra i Aragó, on s’ha donat pas a un consens
per dur endavant un govern (valor universal) on clar està, hi han
diferències clares però s’ha negociat des dels punts que les
uneixen per donar pas a governar de la manera que els ciutadans s’han
manifestat, es a dir, plural i diversa però no enfrontada. La
societat canvia i en aquest moment, reclama pluralitat i consens.
Tsing Anna L(2013).
«La selva de las colaboraciones». Cañedo M. «Cosmopolíticas.
Perspectivas Antropológicas. (p.266-298).Madrid. Trotta.
