HISTÒRIA DE GÈNERE, ANTROPOLOGÍA, ART, GEOGRAFÍA, HISTÒRIA, TOTUS REVOLUTUM

martes, 13 de septiembre de 2016

LES TRES GRÀCIES

La Història de l'Art des de l'antiguitat ha representat l'alegoría de les “Tres Gràcies”. La mitològia ens parla d'aquesta triada: Eufrosine, Talia i Àglae, filles de Zeus i la ninfa Eurinome, eren deeses de l'encanteri, l'alegria i la bellesa. Sembla que una de les finalitats d'aquestes deeses n'era presidir banquets, espectacles de dança, entre altres, proporcionant alegría, eloquència i sabiesa. Quan pensem en les “Tres Gràcies” ens ve a la retina obres d'artistes reconeguts: Boticceli, Rafael, Rubens, Cánovas, entre altres, ens han representat aquesta alegoria. Boticcelli personalitza la composició del quadre en la seua elegància que el caracteritza; figures més allargades remarcant la linea, els vestits vaporosos recorden a Fidias i els colors clars donen més volumen amb un fons d'un bosc ordenat sotmés a la raó.. Si pensem en Rafael la seua obra recorda més a l'antiguitat, representant l'ideal de l'escola clàsica italiana,; la d'en mig d'esquenes i les altres dos, de front, inclinant el cap en sentit contrari, per contra al paisatge és més accidentat. Rubens realitza una composició a l'estil barroc, propi de l'època, on la pincellada solta pròpia d'aquest artista, treballa els detalls i va donant forma a la composició remarcant la intensitat de la llum mentres que Cànova amb la composició escultòrica li dona un toc refinat, elegant i equilibrada.
Aquesta triada ,també representa la teoría sobre els beneficis, l'art de donar, rebre i tornar.. Covarrubias parla de les Tres Gràcies i diu així:“ La razón que huvo para que fuesen tres, es porque la una haze la gracia y da el don, la otra la recibe, y la tercera vuelve la paga del beneficio recebido. Pintàvanlas jóvenes donzellas, porque la memoria del beneficio recebido por ningún tiempo se ha de envejecer; (...)”
Covarrubias amb aquesta cita referent a les Tres Gràcies defensa la importància de la reciprocitat que implica el donar, rebre i tornar per a relacionar-se entre una o diferents comunitats.
Penseu que donar indueix a que el rebedor s'implique a tornar-li o gratificar-li amb un altre benefici i aquesta reciprocitat esdevé en enfortir les relacions que no sempre aquests intercanvis són igualitaries, es més, en la majoría dels casos són desiguals, però això, no implica ruptura amb les relacions socials entre ells o diverses comunitats. A les societats on imperen les economíes de mercat, l'economia s'ha desmarcat d' altres branques que configuren una societat; familia, justicia, politica, etc, i eixa disociació ha provocat que l'economia domine i sotmetra a la resta de relacions socials. S'han posat més en valor els diners, que no el mercat, i el consum: usar i tirar per tornar a comprar. Tot el que consumim, gastem, comprem ho marca l'economia de mercat. Reflexionem, no tot el que ens envolta té preu. Les democràcies no poden ni deuen mercantilitzar-se.
Les Tres Gràcies, que ens han representat de tantes maneres i estils, no sols ens mostren alegría, bellesa sinò també gratitud i ens conviden a vertebrar les relacions socials amb la reciprocitat de donar,rebre i tornar, en definitiva, articular una societat conexa.


Recomane el llibre: Moreno Feliu, Paz: "El bosque de las Gracias y sus pasatiempos" Editorial Trotta.




viernes, 2 de septiembre de 2016

LA DONA A LA INDÚSTRIA ALACANTINA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX.

Revisant un pendrive vaig trobar un estudi sobre la dona a la indústria alacantina durant el primer terç del segle XX. El Centre d'Estudis de la Dona (CEM) de la Universitat d'Alacant, l'any 2008, en va concedir una ajuda per la realització d'aquest estudi que versa sobre la incorporació de la dona a les fàbriques, on reflecte des de el tipus d'indústria, l'edat d'incorporació a la fàbrica, salari, treball a desempenyar, legislació laboral, com també, el treball a domicili. A més, intente reflectar la participació activa als sindicats i associacions. En aquest primer resum, focalitzaré el paper desempenyat de les dones a la indústria alacantina com a operaria indústrial. Almenys, quan vaig fer aquest estudi, no hi havíen investigacions amb molta profunditat, sobre la dona com agent actiu a la indústria alacantina. A hores d'ara, no cal dir, la contribució a la productivitat econòmica i no, merament l'aportació d'un complement econòmic a la unitat familiar.

En aquest periode a la provincia d'Alacant hi va haver un procés d'indusrialització estacional especialitzat al consum humà1

La presència activa de les dones alacantines a la indústria i treball a domicili fou progressiu, sobretot, moltes d'elles abandonaràn la fàbrica per treballar a casa una vegada casades i amb fills, la qual cosa, infravalorarà aquest colectiu. Esta incorporació progressiva de la dona fora de l'àmbit domèstic donarà lloc a un debat a la premsa, a banda d'informar de les condicions higièniques, horari laboral etc.
Per un altra banda, la dona operària, pertany a la classe baixa i la societat més conservadora, vora aquest fenòmen, com antinatural, doncs la dona tenía la titularitat de criar i dedicar-se a les seues tasques. Les corrents més positivistes veient diferències entre l'home i la dona, atribuint-li feblesa, sensibilitat mentre que l'home és considerat com a racional, viril.... En canvi, els polítics més progressistes, veien l'emancipació de la dona de les tasques domèstiques con un dret de llibertat.2

Referent a la legislació laboral, tindrà un contingut proteccionista. Les primeres normatives regularen la baixa per maternitat amb la contradicció que en aquest periode de baixa, no percibíen salari i la probabilitat de pedre el treball.3 No serà fins 1923 quan la legislació li concedería sis setmanes de baixa per maternitat, dret a un subsidi i la implantació d'un segur de maternitat. Així com el descans dominical, primer va ser contemplat per a xiquets i dones, ja que era prescindible dedicar -li eixe día a les tasques doméstiques i l'asistència a l'esglèsia. Es regularà un llistat de treballs tòxics i nocius per a infants i dones menors de 23 anys..., altres com la Llei Silla (1912), o la prohibició del treball nocturne per a les dones. Durant la dictadura de Primo de Rivera és van crear comités paritaris a les indústries on s'estipulaben tarifes mínimes de pagament pel treball realitzat al domicili. A la II República, la dona, legitímament, arriba a tindre certa autonomía jurídica. La Constitució de 1931 en diversos artículs assegura a totes les persones treballadores, sense condicions de sexe, d'una existència digna de treball, legislació social, segur de maternitat, la no discriminicació de llocs de treball, on sí especificará la regulació d'hores extraordinàries on les dones podran treballar dos hores de més... però la realitat va ser un altra, per falta de conciència i manipulació per part del patró...

Les dades que aporta Francisco Moreno Sáez de la Cambra de Comerç, en 1919, a la provincia d'Alacant treballaven 9885 dones respecte de 14459 homes. Dades que evidencien la importància de la dona en indústries lleugeres on  predomina la divisió de treball i manca d'especialització. Les comarques amb major nombre d'operàries seràn les comarques de l'Alcoià, Vinalopó i la ciutat d'Alacant. A la Foia de Castalla, es desenvoluparà la indústria joguetera, es el cas de la localitat d'Ibi, especialitzant-se en la fabricació de joguets on reclamaba abundant mà d'obra femenina. En 1925 les tres empreses més importants de joguets: Payá Hermanos, Rico S.A i Verdú y Cia contaven amb 550 dones i 300 homes. A Onil s'especialitzarà en la manufacturació de nines, des de finals del segle XIX. La fàbrica d'Eduardo Juan i Agustina aglutinaba un total de 300 dones, mentre que el homes es dedicaben a les tasques del camp i l'emigració estacional a la regió de Castella a treballar com a teulers... amb aquest sector de la nina el nombre d'homens treballant a les fàbriques era minoritari com així ho testifiquen les fonts orals:
Homens poquets, mira uno pa la prensa, uno pa les gaxes, pa fer el color, pintar dins en la cuineta que diem, dos, uno, pa embalar-ho, els homes ficaven en les caixes grandotes que hi havien de madera… per cada cada home, dones set a huit dones…”“Les dones totes ací han fet faena, ací en Onil, i un poquet que guanyara l' home, ja pasavem. Jo la primera. Com jo totes. Jo anava a la fàbrica i guanyava més… Era la dona la que duia la casa avant”.4

A la localitat de Dènia, també dedicada a la fabricació de joguets, les dones foren nombroses. En 1936 la fàbrica de F.Sauquillo tenía 223 treballadors; 70 eren dones. A la fàbrica de la casa de José Monllor Linares contaben de 62 operaris; 28 eren dones,

A la indústria alpargatera d'Elx, des de els seus inicis, hi havía un nombre important de mà d'obra femenina. Els estudis elaborats per Jose Antonio Miranda,5 aquestes fàbriques en 1911 treballaven moltes dones tant a les fàbriques com a domicili. Tenient una especialització en la confecció de l'espardenya; des de ralladores, auxiuliars i aprenents, cosidores, sogueres, reborderes....

A Villena i Elda s'especialitzaràn a la indústria del calçat on la dona serà nombrosa realitzant tasques que aniríen des de talladores, aprenents i sobre tot, abundarà el treball a domicili.

En el cas d'Alcoi, el sector textil i de paper tindràn un alt percentatge de dones dedicant-se a teixir i filar. A la ciutat d'Alacant, durant les tres primeres dècades del segle XX predomina el sector indústrial i serveis. A la fàbrica de tabacs en 1923 treballaven 2663 operaries sent la provincia de l'estat espanyol, amb major nombre d'operàries en aquest sector. Anys després, descendirà el nombre de dones, a l'introduir maquinària en la producció. L'ingrés de les treballadores es realitzaba per sorteig i les aspirants tenien que complir una serie de requistis: ser filles o netes d'operaries, majors de 14 anys, llegir i escriure i no tindre qualsevol enfermetat contagiosa o defecte físic i estar vacunada.6

Dit això, podem esdevenir, que les dones seràn molt demandades pels empresaris perque els costos són més baixos, donat les seues tasques estaven més infravalorades.




1Francisco Moreno Sáez, Salvador Forner, José Miranda Encarnación iJosé Ramón Valero Escadell han realitzat estudis sobre l'augment demogràfic i la industrializatició en la regió a primers del segle XX
2 Nash Mary: “Mujer, familia y trabajo en España, 1875-1936” Antrhopos, Barcelona.1983. Apareiexen textos de l'època on defenen la llibertat i el dret de la dona al treball... pàg. 47
3Nielfa, Gloria: “ La regulación del trabajo femenino, Estado y sindicatos” En Morant Isabel (dir): “Historia de las mujeres en España y América Latina” Vol. III. Ed. Cátedra. Madrid.2006.pp 313-353
4Testimoni oral d'Agustina Vidal Bernabeu. Operària industrial.
5Miranda Encarnación, José Antonio: “La formación de una ciudad industrial en Elche,1850-1970” Revista Festa d'Elx. 2006. nº 53. Instituto Municipal de Cultura de Elche 2006.

6Valdés Chapulín, Caridad: “La fàbrica de tabacos en Alicante”. Caja de Ahorros del Mediterráneo. 1989. Alicante.
La premsa també dedicarà informació i opinió sobre la incorporació de la dona alacantina a les fàbriques: Las Provincias: "Onil, cuna de muñecas". 1922. Diario de Alicante; " Se pueden casar las obreras de Alcoy" 1927, entre altres...