LES TRES GRÀCIES

La Història de l'Art des de l'antiguitat ha representat l'alegoría de les “Tres Gràcies”. La mitològia ens parla d'aquesta triada: Eufrosine, Talia i Àglae, filles de Zeus i la ninfa Eurinome, eren deeses de l'encanteri, l'alegria i la bellesa. Sembla que una de les finalitats d'aquestes deeses n'era presidir banquets, espectacles de dança, entre altres, proporcionant alegría, eloquència i sabiesa. Quan pensem en les “Tres Gràcies” ens ve a la retina obres d'artistes reconeguts: Boticceli, Rafael, Rubens, Cánovas, entre altres, ens han representat aquesta alegoria. Boticcelli personalitza la composició del quadre en la seua elegància que el caracteritza; figures més allargades remarcant la linea, els vestits vaporosos recorden a Fidias i els colors clars donen més volumen amb un fons d'un bosc ordenat sotmés a la raó.. Si pensem en Rafael la seua obra recorda més a l'antiguitat, representant l'ideal de l'escola clàsica italiana,; la d'en mig d'esquenes i les altres dos, de front, inclinant el cap en sentit contrari, per contra al paisatge és més accidentat. Rubens realitza una composició a l'estil barroc, propi de l'època, on la pincellada solta pròpia d'aquest artista, treballa els detalls i va donant forma a la composició remarcant la intensitat de la llum mentres que Cànova amb la composició escultòrica li dona un toc refinat, elegant i equilibrada.

Aquesta triada ,també representa la teoría sobre els beneficis, l'art de donar, rebre i tornar.. Covarrubias parla de les Tres Gràcies i diu així:“ La razón que huvo para que fuesen tres, es porque la una haze la gracia y da el don, la otra la recibe, y la tercera vuelve la paga del beneficio recebido. Pintàvanlas jóvenes donzellas, porque la memoria del beneficio recebido por ningún tiempo se ha de envejecer; (...)”

Covarrubias amb aquesta cita referent a les Tres Gràcies defensa la importància de la reciprocitat que implica el donar, rebre i tornar per a relacionar-se entre una o diferents comunitats.

Penseu que donar indueix a que el rebedor s'implique a tornar-li o gratificar-li amb un altre benefici i aquesta reciprocitat esdevé en enfortir les relacions que no sempre aquests intercanvis són igualitaries, es més, en la majoría dels casos són desiguals, però això, no implica ruptura amb les relacions socials entre ells o diverses comunitats. A les societats on imperen les economíes de mercat, l'economia s'ha desmarcat d' altres branques que configuren una societat; familia, justicia, politica, etc, i eixa disociació ha provocat que l'economia domine i sotmetra a la resta de relacions socials. S'han posat més en valor els diners, que no el mercat, i el consum: usar i tirar per tornar a comprar. Tot el que consumim, gastem, comprem ho marca l'economia de mercat. Reflexionem, no tot el que ens envolta té preu. Les democràcies no poden ni deuen mercantilitzar-se.

Les Tres Gràcies, que ens han representat de tantes maneres i estils, no sols ens mostren alegría, bellesa sinò també gratitud i ens conviden a vertebrar les relacions socials amb la reciprocitat de donar,rebre i tornar, en definitiva, articular una societat conexa.

Recomane el llibre: Moreno Feliu, Paz: "El bosque de las Gracias y sus pasatiempos" Editorial Trotta.