LES CLAUS DE L'APRENENTATGE A L'ESO

LES CLAUS DE L’APRENENTATGE A L’ESO.

L’altre dia parlant amb una mestra d’infantil, durant tota la conversa, ella mantenia un fil d’entusiasme de tot allò que feia i treballava amb la seua aula. Mentres l’escoltava, entenia quina era la clau o, millor dit les claus, del seu entusiasme: curiositats i aquestes, es mantenien perquè a la seua aula abundava la creativitat i la llibertat d’aprenentatge. Els xiquets aprenen a escriure, llegir i contar, de moltes maneres, es a dir, no segueixen una pauta concreta, sinó que cadascú amb els seus interessos, focalitza la seua curiositat i inquietud amb un projecte treballat a classe. Té igual si és la temàtica del circ, pintors, eines tradicionals de l’entorn, perquè en definitiva, el projecte, és el fil conductor de l’aprenentatge, es a dir, no importa si saben molt del circ, sinó que aquesta temàtica les ha suggestionat la curiositat d’aprendre i explorar una miscel·lània didàctica on cada xiquet/a explora i per tant aprén.

Dit açò, la qüestió és, perquè quan van creixent i sobretot arriben a l’ESO, l'aprenentatge, es torna avorrit, obligat i tediós. Les raons són moltes, i a debatre, podríem omplir formularis i assajos, que de fet, hi han molts, però partint de l’experiència docent a Secundària, és el meu cas, i des del curs, 1er d’ESO, on l’alumnat nouvingut a l'institut s’ha de crear els seus espais, nous companys, centre, aules, professorat etc. L’alumnat segons va adequant-se al nou entorn, i passat l'experiència d’un nou habitat acadèmic. L’ alumnat, tots a una veu, enarbora un crit de protesta, i repliquen; - no posaràs molts deures, veritat? -No haurem d’estudiar molt, veritat?- Ni escriure molt ni llegir molt..... La qual cosa, passa, any rere any. Aquestes dites, no en deixen de sorprendre.

A les hores, quines són les claus o deurien ser les claus de l’aprenentatge a L’ESO?

En veritat, seria molt pretensiosa per la meua part, formular un rosari de receptes motivadores..., perquè aquella o l’altra manera de focalitzar un tema, d’explicar, raonar, mirar, expressar, no val a tot l’alumnat, perquè cadascú té unes inquietuds i curiositats, i ens encabotem d'estandarditzar el coneixement i d’estereotipar a l’adolescent en rols predeterminats per la societat. L’educació no és classificar, es saber mirar, observar, entendre, investigar, reflexionar, però des de diferents àmbits, i per tant, la interdisciplinarietat, ben coordinada, ajudaria a l’alumnat, en definitiva aprendre partint de la curiositat, creativitat i llibertat d’aprenentatge.

Al meu centre educatiu, som un equip docent, on volem i desitgem crear, i es per açò que «imaginem, abstraiem, motivem, explorem, descobrim, escoltem, qüestionem, imaginem, juguem, innovem, expliquem, empoderem, perquè fem un món millor»

Dit açò no es tracta d’un eslògan publicitari, però considere necessari, dir-les totes filades, perquè totes vertebren i tenen les claus de l’aprenentatge.

* els verbs en present indicatiu són les accions que ens identifica a cada departament i ens vertebra en el lema "fem un món millor" La idea naix de la creació i disseny del director del centre.