PAISATGES

El paisatge és un concepte que tendim a referinr-nos, almenys en la primera impressió, a tot allò més próxim que ens envolta o a l'entorn més físic que la natura ha gestat durant milions d'anys i la mofidicació antrópica de manera més directa o indirecta que l'home ha transformat al pas del temps. I no es que vullga contradir el concepte de paisatge, però si m'agradaría subrratllar que dit concepte és  cultural. Des de la cultura occidental al llarg de la història ha imperat la necessitat de plasmar allò que observa i donar-li una validesa més universal, a partir de signes convencionals, que ajuden a interpretar allò que aporta el mapa d'un paisatge qualssevol. Des de temps d'Egitpe i Grècia s'han trobat mostres de mapes que intenten representar l'espai, món coneguts, però també ho han fet altres cultures, moltes d'elles àgrafes o altres cultures més llunyanes com a Xina, els Azteces, Mayes o els aborígens australians. Aquestes cultures, també han representat els paisatges que els envolta en mapes .Com he dit adés, la convencionalitat aporta als mapes la localització, la selecció del lloc representat, el relleu, l'orientació, la presència humana, l'ocupació i la propietat. I eixa mateixa convencionalitat, també es manifesta en la representació de mapes d'altres cultures més llunyanes a l'eurocentrica. La cultura del Chipepewas o les pintures o dibuixos Yunlgu representen en forma de pardals o cocodril, una serie de liníes o traçats més grossos, on delimiten el seu territori i les seues parts i en definitiva, la reperesentació del món conegut i desconegut.

Ún podría discutir la rigurositat d'aquestos dibuixos o imatges respecte dels mapes que estem acostumats, on el mapa  ens aporta l'escala, la tipología del relleu, producció, orientació, entre altres coses, però no oblidem que un mapa es la representació plana d'un relleu o paisatge amb un grau d'abstracció que provoca deformacions i perque no dir-ho, predominis geoestratègics de relacions de domini o subordinació, natura- mediambient, centre-perifèria. I si parlem de la projecció de la representació dels continents, hi ha diferència clara de representar els mapes amb la projecció de Mercator abans que la de Peters, en part, perque centralitza Europa, disminueix de tamany Àfrica i Amèrica del Nord sembla molt més gran que Amèrica del Sud....

Per un altra banda, retornant als paisatges, aquests llocs que observem ens aporten emocions diversos, i tant es així que hi han cultures on els paisatges que els envolta: des de monts, estanys, rius, aigua, utilitzen sonids onomatopeics per referir-se aquests parts del paisatge. Estic refrerint-me a la cultura dels Kaluli.  Altres cultures, fan  l'ús de la toponimia, com els pobles dels  Apalaches Occidentals on els noms dels seus territoris deriven d'esdeveniments que succeïren en aquests llocs atorgan-los al paisatge físic, vivències de persones amb sentiments, estats d'ànims...

En definitiva, els paisatges, l'entorn que més ens envolta, ens atorga una visió del món percebut o desconegut de totes les cultures passades i actuals construida per una cultura concreta o singular que li dona sentit respectuosa, alterada o modificada al paisatge que ens envolta.

Reflexió estreta de la lectura del llibre: Velasco Maillo Honorio M: Cuerpo y espacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad en las culturas. Editorial universitaria Ramón Areces.

VALORS I IGUALTAT A L'ADOLESCÈNCIA

Arran d'un programa d'activitats convocades , per part de la regidoria d'Igualtat de Biar, durant tot el mes de març:"Dones al capdavant" oferia un conjunt de xerrades sobre la dona. Des de l'ajuntament,  Noèlia, la técnica en aquesta regidoria, ens va proposar  conferenciar sobre els valors i la perspectiva de gènere a l'institut. Amb la col·laboració d'uns companys en vaig decidir  parlar sobre aquest assumpte, per a mí, bastant interessant i d'actualitat.

En aquesta publicació des de el meu bloc,  focalitze l'atenció en els valors i gènere en l' adolescència. La xerrada tenía també altres objectius, entre altres, visibilitzar la importància de dinamitzar els valors i la igualtat de gènere des de un institut d'ensenyament de secundària, no solament dintre l'aula sino en tots els àmbits del centre, i com pretenem arrelar els valors a tots els àmbits de la societat que formem part. Però com he dit adés, en aquesta ocasió, focalitze l'atenció en els valors des de la igualtat en l'adolescència.

Els valors són un conjunt de principis que ens costa definir, però tots relacionem els valors amb els comportaments, propòsits, interessos i sentiments que practiquem a diari sense ser conscients en tot moment de construir valors en qualssevol tasca quotidiana. La identitat i la personalitat de quelcom és un procés que construïm des de la infància, però a partir de l'adolescència és una etapa fonamental per definir la personalitat. L'adolescent està en l'inici de la seua construcció fins l'etapa adulta i  deu ser important en este moment de transició, auto conèixer-se,  obtindre autonomia i reafirmar l'autoestima , però també és molt important la influència de la familia, amistats, l'escola i en definitiva del context social que l'envolta. Els pares són els primers agents socialitzadors dels fills/es i tendim a focalitzar l'atenció en el desenvolupament dels seus potencials, però, a vegades no som conscients si allò que pretenem per als nostres fills ho volen ells també i és quan els interessos entren en conflicte i es bifurquen en direccions que esdevenen en conflicte i  pot arribar a donar-se una convivència absent. Aquest distanciament d'interessos i falta de diàleg, deuríem focalitzar l'atenció en com reconectar els interessos des de valors que avui passen bastant desapercebuts; la gratuïtat, constantment pactem i contractem amb els nostres fills, a canvi de... et compraré, et donaré.... altre valor, la responsabilitat per part dels pares i adolescents, o saber discernir, tindre civisme, respecte i fer-nos la reflexió que transmetem nosaltres als nostres fills. La superficialitat en la que vivim tots, on la comoditat ens fa ser tiranos del consum derivant-nos a la ximplesa i superficialitat de les modes i fins i tot, idealitzar-nos en allò que en realitat no som.

Els valors per excel·lència dels joves són la llibertat, pau, justicia, independència, autoestima, educació, identitat, amistat, amor, però també manifesta altres valors que no necessàriament desprenen una actitud positiva, com la passivitat, indiferència, i per tant no es compromet a res, l'autosuficiència, en el sentit, de pensar que amb els coneixements que un té, ja no necessita saber més...Ara bé, tots aquets valors relacionats als adolescents, et treballen de la mateixa manera des de el punt de vista de gènere? Els marcadors culturals com són les idees, creences i significats ens han construït estereotips que han contribuït a la construcció d'identitats subjetives, judicis de valors que adopten naturalitat i no ens adonem de la quantitat de perjudicis que ens envolta la nostra quotidianitat. Els valors mencionats adés, on els joves s'identifiquen com la llibertat, justicia, independència... són emprats de la mateixa manera entre xics i xiques? Fem la reflexió, si parlem de llibertat, deixarien la mateixa franja horària d'arribada a casa per igual? Si parlem de justicia, xics i xiques insultades o agredides per algú o col·lectiu, actuem de la mateixa manera davant aquest esdeveniment, de segur, sobre protegirem més a la xica que al xic. D'educació, les xiques trauen millor notes que els xics, inclús hi han més universitàries que universitaris, però molts discursos davant aquesta situació, els xics en aquesta edat, no són tan madurs com les xiques i per contra les humanitats són carreres per a xiques, mentre les tècniques són per a xics, les xiques d'aquestes tasques no saben... Entre ells, vull dir els adolescents, també realitzen estereotips de gènere perquè els estereotips están impregnades en la societat. La música, com pot ser el "regeaton", melòdiques, entre altres, les lletres de les cançons són excessivament possessives  per part del mascle...si parlem de valors, solem atorgar-los valors com la seguretat, intel·ligència, força als xics i en canvi, quan assignem valors a les xiques, solen ser valors més íntims, fràgils, bellesa... Dit tot el que he dit, i més que podíem reflexionar, aquests estereotips, marcadors culturals, s'han i es deuen canviar, com?, des de el plantejament social del gènere, on les diferències socials entre homes i dones no són inamovibles, ni universals, les relacions socials poden canviar les relacions de gènere. Els valors ens ajuden a canviar estereotips i transformar una societat més igualitària i per tant, l'adolescent també pot i deu construir marcadors culturals que els ajude a formar-se amb més autonomia, seguretat i des de els valors com la gratuïtat, l'esforç, cooperativisme, respecte, civisme...esdevenir a una societat igualitària.