PAISATGES

El paisatge és un concepte que tendim a referinr-nos, almenys en la primera impressió, a tot allò més próxim que ens envolta o a l'entorn més físic que la natura ha gestat durant milions d'anys i la mofidicació antrópica de manera més directa o indirecta que l'home ha transformat al pas del temps. I no es que vullga contradir el concepte de paisatge, però si m'agradaría subrratllar que dit concepte és  cultural. Des de la cultura occidental al llarg de la història ha imperat la necessitat de plasmar allò que observa i donar-li una validesa més universal, a partir de signes convencionals, que ajuden a interpretar allò que aporta el mapa d'un paisatge qualssevol. Des de temps d'Egitpe i Grècia s'han trobat mostres de mapes que intenten representar l'espai, món coneguts, però també ho han fet altres cultures, moltes d'elles àgrafes o altres cultures més llunyanes com a Xina, els Azteces, Mayes o els aborígens australians. Aquestes cultures, també han representat els paisatges que els envolta en mapes .Com he dit adés, la convencionalitat aporta als mapes la localització, la selecció del lloc representat, el relleu, l'orientació, la presència humana, l'ocupació i la propietat. I eixa mateixa convencionalitat, també es manifesta en la representació de mapes d'altres cultures més llunyanes a l'eurocentrica. La cultura del Chipepewas o les pintures o dibuixos Yunlgu representen en forma de pardals o cocodril, una serie de liníes o traçats més grossos, on delimiten el seu territori i les seues parts i en definitiva, la reperesentació del món conegut i desconegut.

Ún podría discutir la rigurositat d'aquestos dibuixos o imatges respecte dels mapes que estem acostumats, on el mapa  ens aporta l'escala, la tipología del relleu, producció, orientació, entre altres coses, però no oblidem que un mapa es la representació plana d'un relleu o paisatge amb un grau d'abstracció que provoca deformacions i perque no dir-ho, predominis geoestratègics de relacions de domini o subordinació, natura- mediambient, centre-perifèria. I si parlem de la projecció de la representació dels continents, hi ha diferència clara de representar els mapes amb la projecció de Mercator abans que la de Peters, en part, perque centralitza Europa, disminueix de tamany Àfrica i Amèrica del Nord sembla molt més gran que Amèrica del Sud....

Per un altra banda, retornant als paisatges, aquests llocs que observem ens aporten emocions diversos, i tant es així que hi han cultures on els paisatges que els envolta: des de monts, estanys, rius, aigua, utilitzen sonids onomatopeics per referir-se aquests parts del paisatge. Estic refrerint-me a la cultura dels Kaluli.  Altres cultures, fan  l'ús de la toponimia, com els pobles dels  Apalaches Occidentals on els noms dels seus territoris deriven d'esdeveniments que succeïren en aquests llocs atorgan-los al paisatge físic, vivències de persones amb sentiments, estats d'ànims...

En definitiva, els paisatges, l'entorn que més ens envolta, ens atorga una visió del món percebut o desconegut de totes les cultures passades i actuals construida per una cultura concreta o singular que li dona sentit respectuosa, alterada o modificada al paisatge que ens envolta.

Reflexió estreta de la lectura del llibre: Velasco Maillo Honorio M: Cuerpo y espacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad en las culturas. Editorial universitaria Ramón Areces.