Revisant
un pendrive vaig trobar un estudi sobre la dona a la
indústria alacantina durant el primer terç del segle XX. El Centre d'Estudis de la Dona (CEM) de la Universitat d'Alacant, l'any 2008, en va concedir una ajuda per la realització d'aquest estudi que versa sobre la incorporació de la dona a les
fàbriques, on reflecte des de el tipus d'indústria, l'edat
d'incorporació a la fàbrica, salari, treball a desempenyar,
legislació laboral, com també, el treball a domicili. A més,
intente reflectar la participació activa als sindicats i
associacions. En aquest primer resum, focalitzaré el paper
desempenyat de les dones a la indústria alacantina com a operaria indústrial.
Almenys, quan vaig fer aquest estudi, no hi havíen investigacions
amb molta profunditat, sobre la dona com agent actiu a la indústria
alacantina. A hores d'ara, no cal dir, la contribució a la
productivitat econòmica i no, merament
l'aportació d'un complement econòmic a la unitat familiar.
En
aquest periode a la provincia d'Alacant hi va haver un procés
d'indusrialització estacional especialitzat al consum humà
La presència activa de les dones alacantines a la indústria i treball a domicili fou progressiu, sobretot, moltes d'elles abandonaràn la fàbrica per treballar a casa una vegada casades i amb fills, la qual cosa, infravalorarà aquest colectiu. Esta incorporació progressiva de la dona fora de l'àmbit domèstic donarà lloc a un debat a la premsa, a banda d'informar de les condicions higièniques, horari laboral etc.
Per un altra banda, la dona operària, pertany a la classe baixa i la societat més conservadora, vora aquest fenòmen, com antinatural, doncs la dona tenía la titularitat de criar i dedicar-se a les seues tasques. Les corrents més positivistes veient diferències entre l'home i la dona, atribuint-li feblesa, sensibilitat mentre que l'home és considerat com a racional, viril.... En canvi, els polítics més progressistes, veien l'emancipació de la dona de les tasques domèstiques con un dret de llibertat.
Referent a
la legislació laboral, tindrà un contingut proteccionista. Les
primeres normatives regularen la baixa per maternitat amb la
contradicció que en aquest periode de baixa, no percibíen salari i
la probabilitat de pedre el treball.
No serà fins 1923 quan la legislació li concedería sis setmanes
de baixa per maternitat, dret a un subsidi i la implantació d'un
segur de maternitat. Així com el descans dominical, primer va ser
contemplat per a xiquets i dones, ja que era prescindible dedicar -li
eixe día a les tasques doméstiques i l'asistència a l'esglèsia.
Es regularà un llistat de treballs tòxics i nocius per a infants i
dones menors de 23 anys..., altres com la Llei Silla (1912), o la
prohibició del treball nocturne per a les dones. Durant la dictadura
de Primo de Rivera és van crear comités paritaris a les indústries
on s'estipulaben tarifes mínimes de pagament pel treball realitzat
al domicili. A la II República, la dona, legitímament, arriba a
tindre certa autonomía jurídica. La Constitució de 1931 en
diversos artículs assegura a totes les persones treballadores, sense
condicions de sexe, d'una existència digna de treball, legislació
social, segur de maternitat, la no discriminicació de llocs de
treball, on sí especificará la regulació d'hores extraordinàries
on les dones podran treballar dos hores de més... però la realitat va
ser un altra, per falta de conciència i manipulació per part
del patró...
Les
dades que aporta Francisco Moreno Sáez de la Cambra de Comerç, en
1919, a la provincia d'Alacant treballaven 9885 dones respecte de
14459 homes. Dades que evidencien la importància de la dona en
indústries lleugeres on predomina la divisió de treball i manca
d'especialització. Les comarques amb major nombre d'operàries seràn
les comarques de l'Alcoià, Vinalopó i la ciutat d'Alacant. A la
Foia de Castalla, es desenvoluparà la indústria joguetera, es el
cas de la localitat d'Ibi, especialitzant-se en la fabricació de
joguets on reclamaba abundant mà d'obra femenina. En 1925 les tres
empreses més importants de joguets: Payá Hermanos, Rico S.A i Verdú
y Cia contaven amb 550 dones i 300 homes. A Onil s'especialitzarà
en la manufacturació de nines, des de finals del segle XIX. La
fàbrica d'Eduardo Juan i Agustina aglutinaba un total de 300 dones,
mentre que el homes es dedicaben a les tasques del camp i l'emigració
estacional a la regió de Castella a treballar com a teulers... amb
aquest sector de la nina el nombre d'homens treballant a les
fàbriques era minoritari com així ho testifiquen les fonts orals:
“Homens poquets, mira uno pa la
prensa, uno pa les gaxes, pa fer el color, pintar dins en la cuineta
que diem, dos, uno, pa embalar-ho, els homes ficaven en les caixes
grandotes que hi havien de madera… per cada cada home, dones set a
huit dones…”“Les dones totes ací han fet faena, ací en Onil,
i un poquet que guanyara l' home, ja pasavem. Jo la primera. Com jo
totes. Jo anava a la fàbrica i guanyava més… Era la dona la que
duia la casa avant”.
A
la localitat de Dènia, també dedicada a la fabricació de joguets,
les dones foren nombroses. En 1936 la fàbrica de F.Sauquillo tenía
223 treballadors; 70 eren dones. A la fàbrica de la casa de José
Monllor Linares contaben de 62 operaris; 28 eren dones,
A
la indústria alpargatera d'Elx, des de els seus inicis, hi havía un
nombre important de mà d'obra femenina. Els estudis elaborats per
Jose Antonio Miranda,
aquestes fàbriques en 1911 treballaven moltes dones tant a les
fàbriques com a domicili. Tenient una especialització en la
confecció de l'espardenya; des de ralladores, auxiuliars i
aprenents, cosidores, sogueres, reborderes....
A
Villena i Elda s'especialitzaràn a la indústria del calçat on la
dona serà nombrosa realitzant tasques que aniríen des de talladores, aprenents i sobre tot, abundarà el treball a domicili.
En
el cas d'Alcoi, el sector textil i de paper tindràn un alt
percentatge de dones dedicant-se a teixir i filar. A la ciutat
d'Alacant, durant les tres primeres dècades del segle XX predomina
el sector indústrial i serveis. A la fàbrica de tabacs en 1923
treballaven 2663 operaries sent la provincia de l'estat espanyol, amb
major nombre d'operàries en aquest sector. Anys després, descendirà
el nombre de dones, a l'introduir maquinària en la producció.
L'ingrés de les treballadores es realitzaba per sorteig i les
aspirants tenien que complir una serie de requistis: ser filles o
netes d'operaries, majors de 14 anys, llegir i escriure i no tindre
qualsevol enfermetat contagiosa o defecte físic i estar vacunada.
Dit
això, podem esdevenir, que les dones seràn molt demandades pels empresaris perque els costos són més baixos, donat les seues tasques estaven més
infravalorades.
