Antibiografia d'Eliza Kendell

Recomane la lectura: d'Ignasi Terrada: Eliza Kendell, estudi d'una antibiografía publicat a la revista d'Antropología Cultural UAB.
En el següent estudi Ignasi Terrades vol donar a conèixer com qualssevol persona que forma part d'una època ens informa sobre un conjunt de produccions culturals i actituts socials que promou eixa societat concreta. L'antibiografía per a Terrades, no es tracta d'esciure sobre la vida d'algú, sino reconstruir el teixit social que li evoltava:
(...) La antibiografía no escribe la vida de una  persona, pero nos habla de ella. Nos habla de lo que se hace en contra de su vida, a su alrededor y sin contar con su vida. La antibiografia es un conjunto de producciones culturales y actitudes sociales que promueve a personajes y a símbolos o emblemas a las personas que se tienen por insignificantes, a las personas cuya biografía no merece la pena escribirse porque no puede tenerse por original o signficativa (Terradas,1992:13)

Eliza Kendall apareix en el periòdic Northem Star en la secció "Accidents, Offences, Inquestes,etc" el 31 d'agost de 1844 infomant del suïcidi d'aquesta jove als 18 anys. Eliza va nàixer a Deptford poble industrial emergent de l'època amb una trama urbanística configurada d'un cinturó de barris d'obrers on treballaven i malvivien els obrers. Eliza i les seues germanes es dedicaven a la confecció en la indústria del tèxtil,  formant part del sistema anomenat  putting out sistem, una trama d'intermediaris que empobreix més a l'obrer, donat que el sou que reben es més baix  que al taller. Amb una època de crisi, la precarietat d'Eliza i la seua familia donarà lloc a racionalitzar els aliments, subsistir, endeutar-se i tindre dificultats en poder trobar una feina ademés de fer front dels costos d'un judici perque una dona la va denunciar i al vores en una situació límit, decideix acabar amb la seua vida...

L'antropóloga Paz Moreno Feliu analitzant aquest cas en el  llibre "El bosque de las Gracias y sus pasatiempos"  ens aporta una reflexió molt interessant. L'antibiografía d'Eliza Kendall és un exemple clar de com el capitalisme transforma el treball en mercancia i com aquesta antibiografia ens aporta informació del sistema económic així com també el context polític, moral i cultural de la vida quotidianan de les persones. (Moreno Feliu,2011;44)